Vittoria Drago és italiana, nascuda a Bèrgam. Actualment viu a Barcelona. Aquí duu a terme la seva obra artística en un acollidor taller del barri de Gràcia. I aquí és també on ha descobert la seva gran connexió amb els nens a través de l’art. Des de fa més d’un any imparteix les extraescolars d’art contemporani de PLOM Gallery , on és, sobretot, feliç. Ens explica com va començar a treballar amb nens i per què l’art els pot ajudar en tots els àmbits de la vida.
El taller de Vittoria es tan inspirador como ella misma.
¿Qué querías ser de pequeña?
Arquitecta! Com el meu pare, el meu germà, el meu avi i el meu besavi. Vinc d´una família d´arquitectes. De petita sempre deia que volia “dibuixar cases”. Però quan va arribar el moment de triar especialitat, el professor de plàstica em va dir que era molt bona en arts plàstiques. Sort que el vaig escoltar! Va ser el millor consell que m’han donat a la vida.
¿Cómo reaccionaron tus padres?
Ells volien que fes un ofici, així que em vaig apuntar a una facultat de restauració pictòrica. Em dedicava a restaurar peces i fresques. El compaginava amb la realització de retrats per encàrrec. Tenia molt bona tècnica però em venia de gust desenvolupar la meva part més creativa.
¿Cuándo empezaste a crear tu estilo propio?
La gràfica feta a mà sempre m’ha apassionat. A la facultat de Belles Arts vaig tenir un professor que va fer que m’enamorés de les tècniques de gravat, se sortia del paper clàssic que tenien totes les altres assignatures. Ens feia aprendre les tècniques i ens feia experimentar sent lliures d’equivocar-nos. Sempre ens deia: “l’únic límit és la vostra creativitat”. Vaig veure que el printmaking era el meu camí…
Que bonic és saber que tens un camí…
Qué técnicas usas en la realización de tus piezas?
Tota la meva obra és estampada. Imprimeixo sobre tela i també hi pinto. De vegades barrejo pintura, gravat i collage.
Se puede observar cierta influencia de la escuela Bauhaus en el estilo de Vittoria Drago.
Sí, sempre m’ha encantat la visió i la pràctica avantguardista de la Bauhaus. M’agrada fusionar les Belles Arts, l’artesania i la tecnologia. Sóc molt fan dels tres colors primaris i de les tres formes geomètriques bàsiques. Actualment m’interessa molt la geometria.
No hay medias tintas en tu obra. Tus piezas son o muy coloridas, o en blanco y negro. ¿Se debe al estado de ánimo de cada momento?
Totes les persones tenen una polaritat que hi conviu. Jo intento entendre’m a mi mateixa a través de la meva pròpia obra. És com una forma de meditació. Dins meu conviuen tempesta i pau; realisme i abstracció; naturalesa i geometria.
Com vas conèixer Martha Zimmermann i el seu projecte PLOM Gallery?
Ens vam conèixer per les xarxes socials! Comencem a seguir-nos a Instagram ia comentar les nostres fotos. Ens vam veure per primera vegada fa dos anys, a Movimiento en Blanco , la meva primera exposició en solitari a Barcelona.
Quan vau començar a col·laborar?
La meva primera col·laboració amb PLOM Gallery va ser al SWAB (Barcelona Contemporary Art Fair). Vam fer un workshop per a nens durant 3 dies. Vaig sentir molta connexió amb els nens. Abans havia fet tallers infantils a Itàlia, d’una o dues hores. Però al SWAB vam estar 3 dies molt intensos en què vaig ser molt feliç.
Vittoria con dos participantes de nuestra más reciente colaboración, en el TheCreativeFest ’19.
Ciertamente, al verte dar las clases uno observa la enorme conexión que tienes con los niños…
Jo crec que tots els artistes portem un nen a dins. En el meu cas, hi tinc molta empatia. Sempre m’emociono molt.
Hace ya un año que empezaste a dirigir las extraescolares de arte contemporáneo de PLOM Gallery. ¿Cuál ha sido la clase que más han disfrutado?
Intento fer classes molt variades . A alguns els agrada més retallar, d’altres dibuixar. Procuro canviar constantment. En aquest sentit, m’ha ajudat molt la meva formació tècnica. Però si hagués de triar, diria que els nens s’ho van passar genial amb l’art brut, sobretot els grans. També els va encantar la feina que vam fer amb Picasso. Ells mateix es van convertir en picassini (petits Picassos). Vam fer face-painting , fotografia, collage… Vam donar curs a la imaginació i el resultat va ser increïble.
Va ser molt emocionant muntar la vernissage de final de curs, quan van veure el resultat estaven atònits davant del treball realitzat durant tots aquests mesos.
¿Con qué momento te quedarías?
Em sento molt realitzada quan arribo a casa, repasso les fotos del que hem fet i veig com s’ho han passat de bé. M’omple moltíssim quan al final de la classe s’hi acosta algun dels nens amb un dibuix per a mi; quan els més petits s’acomiaden de mi amb una enorme abraçada o quan veig els pares contents.
Vittoria acompañando a dos alumnas en la creación de este genial mural estampado.
¿Qué le dirías a unos padres cuyo hijo quiere ser artista?
Què li donin suport! No hi ha res pitjor que dedicar-te a quelcom que t’imposen o que no t’agrada. Si veuen que el nen té qualitats, que l’animin a desenvolupar-les.
¿Crees que ha habido un cambio generacional en la mentalidad de los padres?
Sí. La gent és més oberta. Veig pares joves i veig nens que poden arribar a ser uns il·lustradors meravellosos en el futur. Estic segura que no tindran problemes a sentir-se recolzats.
Els pares cada cop estan més interessats que els seus fills siguin creatius. La creativitat no serveix només per fer peces dart, serveix en tots els sentits de la vida. T’ajuda a ser més resolutiu ia entendre’t millor a tu mateix.
“La creativitat ajuda a desenvolupar nens més feliços”
Vittoria Drago.
¿Qué sueños te quedan por cumplir?
M’encantaria tenir l’oportunitat de treballar amb nens refugiats. L’ art els pot ajudar moltíssim a tenir un moment de felicitat i evadir-se de la seva trista realitat. M’agradaria també poder dur a terme una acció d’art col·lectiu amb els nens, en algun espai de la ciutat. I, per descomptat, continuar desenvolupant els meus projectes com a artista i treballant amb nens.
Entrevista realitzada per Ariadna Rousaud per a PLOM Gallery
Fotografies: @kimuytterhaegen