Som a Barcelona. Tenim cita amb una família PLOM. Avui visitem la casa d’Ànima (6 anys), una nena molt especial que creu als Superpoders de l’Art. Com la seva mare, la Núria, que és interiorista. I com el seu pare, Nicolau, que és arquitecte. PLOM: Per què creieu als Superpoders de l’Art? NÚRIA: L’Art ens ajuda a conèixer més sobre el món, sobre els altres i sobre nosaltres mateixos. NICOLÀS: L’Art ens permet emocionar-nos. ÀNIMA: I jo perquè, des de petita, m’ha agradat pintar i veure quadres.
Què cal fer dins d’una obra d’art
PLOM: En quin quadre dels de Plom que teniu a casa us agradaria ficar-vos? I què faríeu una vegada a dins? NICOLÀS: Jo triaria el de Marta Gustems: Fall . Hi ha dos nens amb una bici de fusta a terra, sobre una zona d’aigua. Personalment, el que em genera més curiositat és la franja d’aigua, així que, amb tota probabilitat, hi entraria i m’aniria a investigar d’on ve. Si és que ha plogut o és que ve d’una aixeta, una mànega… 
A casa d’Ànima trobem una aquarel·la original de Marta R. Gustems titulada Fall. A la nostra SHOP tenim altres obres de Gustems que et poden agradar. També podem veure una peça de Joan Brossa pertanyent a una sèrie limitada de pòsters. A la nostra SHOP disposem d’altres peces similars.
NÚRIA: Sí, és una aquarel·la que ens va agradar des que la vam veure. A mi em transporta a la infància d’Ànima, quan feia servir una bici semblant a la meva. Si hi entrés, m’imaginaria que tot el fons blanc del paper és neu, m’hi rebolcaria i jugaria a fer àngels amb els meus braços i les cames. Escoltaria el soroll tan particular de la neu en trepitjar-la… ÀNIMA: Jo també agafaria la bici de fusta! (Rialles) A mi també m’agrada molt el pòster del ratolí de Vall Karsunke. Em ficaria dins i me’n disfressaria, amb les seves orelles grans i rodones i aquest nas de ratolí. 
Aquí veiem un dels ratolins de Vall Karsunke, pertanyent a la nostra primera col·lecció de pòsters. T’agrada? Visita la nostra SHOP. Si prefereixes un original de Karsunke, AQUÍ en tens un.
Cançons per ballar en família
PLOM: Quina és la vostra cançó preferida per ballar junts? NÚRIA: Impossible triar-ne una de sola!! Per ballar en família, Me’n vaig a anar, de Jenny and the Mexicats. A més, és escoltar-la i entrar en mode estiu. Per ballar enganxadets, la versió de Tomeu Penya amb Adriana Ceballos d’ Illes d’un riu.
“L’Art ens ajuda a conèixer més sobre el món, sobre els altres i sobre nosaltres mateixos”. NÚRIA (mama d’Ànima)
NICOLÀS: De música colombiana, la versió de La terra de l’oblit, de Carlos Vives; Pescao enverinat, de ChocQuibTown, i diverses de Bomba Estereu. Ànima ara està amb el flamenc al màxim, així que també Estrella Morente, Rosario, María Jiménez… ÀNIMA: I també totes les que he preparat per al concert de música. “Un raig de sol, oh, oh, oh” (cantant mentre balla).
Dibuix, pinto, acoloriment, emmotllament, retallada i enganxada
PLOM: Què us agrada més: dibuixar, pintar, fer collages, treballar amb fang o plastilina…? NICOLÀS: A mi, dibuixar. Em passo el dia dibuixant! En part perquè la meva professió té a veure amb el dibuix –sóc arquitecte–, però sobretot perquè sempre m’ha produït un gran plaer fer-ho. Ús un quadern que porto a tot arreu i també tovallons, individuals, sobres, etc. Allò que tingui a mà. El dibuix també em serveix per pensar i per explicar coses… M’explico millor amb un llapis a la mà que amb les paraules!! 
“Dibuixem, pintem amb aquarel·les, amb acrílics, fem collages, i, sobretot, barregem unes coses amb les altres”. NÚRIA (mare d’Ànima)
NÚRIA: Totalment d’acord! (Rialles) A mi em costa molt triar una tècnica. Depèn del moment i de l’estat d’ànim, però a casa, en general, totes són apreciades. Dibuixem, pintem amb aquarel·les, amb acrílics, fem collages, i, sobretot, barregem unes coses amb les altres. Per a Alma, com més tècniques barrejades, millor. En aquest sentit, per a Alma, més és més. ÀNIMA: Les cinc coses. I m’agrada molt fer un quadre i manualitats amb coses que recullo al parc i reciclades. Ah, sí! I dibuixar a la meva llibreta secreta (el seu diari).
Una família amb superpoders artístics
PLOM: Quina de les obres (dibuixos, pintures, collages…) que heu fet us ha sortit tan bé que mereixeria estar penjada a PLOM Gallery? Expliqueu-nos quin aspecte té, amb quins materials l’heu fet i què us va inspirar. NICOLÀS: Fa uns anys vaig fer un dibuix a la meva llibreta en el qual vaig començar a deformar una quadricula de línies verticals i horitzontals, fins que els quadrats es van convertir en trapezis de diferents mides i proporcions… Tots diferents. Els vaig anar emplenant amb tres tons de grisos (clar, mitjà i fosc), i al final, el resultat va ser un dibuix molt abstracte que semblava com si hagués fet un munt de plecs a la fulla. Aquest dibuix va començar com un joc, sense cap mena d’objectiu o inspiració precisa. Ho vam tenir emmarcat un temps a casa fins que ens vam mudar. 
“M’agrada molt fer un quadre i manualitats amb coses que recullo al parc i reciclades”. ÀNIMA (6 anys)
NÚRIA: Una guia de Wallpaper de París que vaig transformar en un llibre inútil en un exercici d’un curs d’autoedició de llibres il·lustrats. Vaig multiplicar la Tour Eiffel, el símbol de la ciutat, al mapa de la guia. La resta de fulles les vaig enganxar en bloc i hi vaig tallar amb cúter tres illes. El meu objectiu era treure-li a aquesta guia, mitjançant una intervenció estètica, la seva funció. També tinc un retrat d’Ànima a llapis a qui tinc especial afecte, i per últim, i per l’amor amb què ho vaig fer, un dibuix amb llapis de colors d’Ànima jugant amb el meu pare que ella em va demanar que li fes quan ell va morir aquest any. ÀNIMA: La que tinc de la senyora blava de Picasso. Hi ha una senyora dibuixada amb molts blaus, posant més o menys aigua, amb unes aquarel·les màgiques, perquè darrere de les cartolines d’aquarel·la es veu el color que pintaràs però davant un altre de molt diferent. 
“A Bogota, Alma s’asseia a terra del museu amb el quadern i els colors per copiar a la seva manera els quadres que més li cridaven l’atenció. Va ser una bonica manera d’acostar-la a l’art”. NÚRIA (mare d’Ànima)
Art per admirar, art per inspirar
PLOM: Quina exposició us ha agradat tant que tornaríeu a visitar cada setmana, sense cansar-vos? NÚRIA: L’última que hem visitat amb Ànima ha estat la de Cy Twombly al Centre Pompidou de París. El color, el contrast, els traços cal·ligràfics i l’espontaneïtat de la seva obra i la disposició en aquest museu l’han fet una exposició molt especial. NICOLÀS: Aquell dia no vaig poder anar a l’exposició de Cy Twombly perquè estava treballant en un reportatge fotogràfic, però definitivament tornaria una vegada i una altra al Pompidou a veure la col·lecció privada que tenen. 
“¡Em passo el dia dibuixant! El dibuix em serveix per pensar i per explicar coses… ¡M’explico millor amb un llapis a la mà que amb les paraules!!” NICOLÁS (papa d’Ànima)
NÚRIA: Però jo he de dir que tinc un afecte especial a la col·lecció personal de Botero que l’artista va donar al Banc de la República de Colòmbia. Aquesta col·lecció, que té quadres de Giacometti, Francis Bacon, Klimt, Matisse, Chagall, Monet, Miró, Picasso i Dalí , entre d’altres, i diversos del mateix artista, és una petita gran col·lecció d’art modern. A més, el lloc on s’exposa, en una bonica casa colonial del centre de Bogotà, el fa un lloc molt especial i ho hem pogut gaudir molt (l’entrada és gratuïta!) durant l’any i mig que hi vivim. De fet, va ser el pla de moltes tardes amb Ànima, que s’asseia a terra amb el quadern i els colors per copiar a la seva manera els quadres que més li cridaven l’atenció. Va ser una manera bonica d’apropar-la a l’art. ÀNIMA: A mi em va agradar molt l’exposició del Museu del món que vaig anar a visitar amb l’escola. Em va encantar un quadre que era com Jesús perquè, com que el meu avi ha mort, hi penso molt quan el veig. I és com una creu amb la mare també al costat. 
PLOM: Ànima, t’hauria agradat conèixer els teus pares quan eren petits? A què haguessis jugat amb ells? ÀNIMA: Síïïïïíííííííí!!!! Molt, molt. A la pila enxampa, a fet i amagar i al pica paret.