Laura Caldarola i José R. Pastrana tenen molta sort de tenir un fill talentós com Leonardo. Però Leonardo encara té més sort per tenir uns pares tan bolcats en la creativitat i l’afecte dels seus fills. Quan visitem la família, el més petit, Orlando (de menys d’un anyet) s’està recuperant d’una pneumònia que l’ha tingut hospitalitzat uns quants dies. Leonardo, l’artista de la família, amb 4 anys l’anima, juga amb ell, li agafa la maneta i li arrenca somriures. LAURA: Mai va tenir gelosia del seu germanet (diu la Laura, influencer, blocaire, exestilista i mum 2.0, com es defineix al seu Instagram). És afectuós i té una paciència excepcional. Cada persona és diferent i el Leo és sensible, es fixa en tot i té una maduresa que el fa ser obedient fins i tot jugant a tennis.
Leonardo corre, salta, puja, baixa i pinta
Però Leonardo no és un nen paradet o introvertit; al contrari: corre d’una banda a l’altra, es refugia a la falda del pare o la mare, juga muntant peces de Lego i puja i baixa a tota velocitat les escales de casa del centre de Madrid… José (que és arquitecte) ens explica: JOSE: Ens vam adonar que tenia dots per a la pintura quan va començar a dibuixar caretes a la pissarra de la seva habitació. I no es tracta de donar-li un boli i que pinti… és més aviat que el motivem molt perquè ho faci. Jo sóc conscient del que sap i del que no, del que aprèn a l’escola… I em poso amb ell a pintar i li suggereixo que faci un altre format més gran o que dibuixi coses noves. Cada dia és una història diferent… I bé… passem moltes hores a casa!
LAURA: Evidentment, respectem l’educació escolar, però no es treballa la creativitat, l’aprenentatge és tradicional i l’antiga. A casa compensem aquesta noció, vivint l’art des del sentiment. És impossible tenir la frescor dels nens, l’experiència que tenim els adults ens ho impedeix. L’educació que jo vaig rebre en aquest sentit m’ha afectat negativament, no em veig capaç de fer res amb tanta llibertat com els nens.
PLOM: Tanta llibertat com Leonardo? LAURA: Sí. Als nens cal deixar-los interactuar amb l’entorn, que siguin actius.
Superherois, la Torre Eiffel i un munt de grues
Leonardo dibuixa, efectivament, amb total llibertat llenços grans, petits, amb una paleta de colors de vegades rabiosos de vegades apagats. De vegades pinta sobre un quadre anterior, o triga 2 mesos a finalitzar una obra. Dibuixa objectes tan variats com eines o la Torre Eiffel o París sencer, perquè n’han parlat a l’escola. I també monstres, robots, superherois i fins i tot una sèrie sobre grues! 
Leonardo té un Instagram que per ara gestiona el seu pare: JOSE: Comencem a recopilar tots els seus dibuixos i en haver format gran, petit, paper, llenç… comencem a fer fotos per guardar les seves obres, i cada vegada que buscava al mòbil alguna, hi havia altres fotos personals al mig, així que finalment vam decidir guardar-les i compartir-les a Instagram.
Un fenomen a Instagram
Laura, tot i dedicar-se professionalment a la comunicació i les xarxes, aclareix: LAURA: A mi no m’agradaria que els meus fills es dediquessin a la projecció de la imatge, a ser influencers. Ells estan acostumats a somriure si se’ls fa una foto, però això és la tònica general a casa: Els eduquem amb amor, seguretat i somriures, no com una façana buida.
La Laura ens explica que, encara que li agrada la seva feina, no la va buscar, sinó que la feina la va trobar a ella, i se sent molt afortunada per poder veure créixer els seus fills i compatibilitzar-la professionalment. A més, té una relació molt estreta i positiva amb els seus followers, probablement perquè es mostra tal com és, amb proximitat i afecte, com és en família. Com si no floriria un artista com Leonardo? 
Art que neix de l’estímul
JOSE: Posem molt interès perquè ell té interès, però al final la paraula clau és “estimular”. És evident que en aquesta casa saben què és estimular. Quan li preguntem el color favorit a Leonardo, diu sense dubtar que “el vermell i el groc”. A l’escola li diuen que els pitjors colors són el marró i el negre, però ell, amb 4 anys, té clar que el que no li agrada és el morat. Als seus pares els encantaria que hi hagués una “sucursal” de PLOM a Madrid, i quan els preguntem com els agradaria que fos, ho parlen amb Leonardo i tots tres convenen que hi hauria d’haver un tobogan. En prenem nota!
Text Diana Aller Fotos Maria Blanco Brotons Outfit de Leonardo, Orlando i Laura Tinycottons
Des de Plom Gallery estem preparant una cosa molt bonica amb Leonardo i els seus dibuixos increïbles. Aviat t’ho explicarem. Volem que hi participis!
