“L’Art activista” d’Olivia Mandle
Ja han passat dos anys des que us presentem el primer print de la sèrie creada per Olivia Mandle , antiga alumna de les nostres classes d’art però sobretot coneguda per la tasca d’activisme mediambiental, i per la lluita pels drets dels animals, a concret sol·licitant la PROHIBICIÓ DELS DOFINS i CETACIS EN CAUTIVERIO i amb això la finalitat programada dels dofinaris, zoo i aquaris on actualment estan presoners aquests animals.
La seva campanya a Change.org #noespaisparadelfines està a punt d’aconseguir 150.000 signatures. Al març de l’any passat va presentar la seva aportació a l’audiència pública sobre l’Avantprojecte de Llei de Benestar Animal demanant que inclogués la seva petició i per tant la prohibició d’espectacles i cetacis en captivitat dins aquesta llei.
A més de cursar els seus estudis (està ja a 4t de l’ESO) i dedicar tot el temps que pot a l’activisme, no ha deixat de dibuixar i pintar, i ens ha lliurat els dos últims prints de la seva sèrie de “art activista”: “ FLORA” i “HOPE” , que s’afegeixen als que ja llancem, “EARTH” , “SEA” i “FAUNA”.
Tots tenen en comú el color negre de les lletres, associat al moment “fosc” pel qual passa el nostre planeta.
Els beneficis de la venda de cadascun d’aquests prints seran destinats a donar suport a la campanya de Change.org per al tancament dels dofinaris, però també a nous projectes en què Olivia s’hi impliqui.
Els beneficis de la venda d’aquests prints que ja estan disponibles a la nostra shop seran destinats al suport de la seva campanya per l’abolició dels dofinaris a Espanya.
“Aquesta feina és una oda a la vida ia la necessitat de canviar la nostra relació amb els éssers vius i el planeta”
Per explicar quan va néixer la idea d’aquesta sèrie, el perquè, i què vol transmetre’ns amb cadascuna de les 5 il·lustracions està molt íntimament explicat al següent escrit que ens va fer arribar en acabar-la.
Són paraules i pensaments molt íntims però que ens poden fer reflexionar sobre el mal que hem tractat al planeta.
“Durant la Pandèmia COVID’19 vaig sentir la llibertat de crear, de conèixer i de fer moltes coses amb tranquil·litat. Un dels aspectes que recordo amb més força no van ser les desgràcies que van esdevenir, de les que sóc molt conscient, sinó que vaig trobar un aspecte positiu de tot el que estava passant i va ser comptar amb molt de temps.
Una de les activitats que vaig iniciar va ser la creació d’una sèrie de làmines activistes i solidàries per cridar l’atenció sobre el nostre meravellós planeta i la increïble biodiversitat que ens dóna vida.
Aquesta sèrie d’art activista i solidari tracta de VIDA, AGRAÏMENT i LLIBERTAT.
Moltes VIDES estaven en perill durant aquesta època, la natura ens havia demostrat la seva fortalesa i la seva feblesa alhora, i els humans mostrem una de les cares més terribles: la nostra capacitat d’autodestrucció. Però les meves làmines es recolzen en aquesta realitat com un crit al món per despertar i valorar allò que estàvem perdent.
AGRAÏMENT va ser una cosa que vaig sentir amb molta intensitat i vaig pensar en aquells que estaven actuant perquè l’humà pogués sobreviure, vaig veure els meus pares deixar els seus llocs de treball i crear una cadena de voluntaris que van cuinar cada dia per fer arribar menús a tots els hospitals, però també vaig veure que els animals mentre revivien i sortien als carrers també morien empresonats al captiveri creat per a lleure i negoci humà. Aquests animals em van causar impotència en veure’ls a la distància, la majoria de vegades des de la meva imaginació, com no podien deixar les seves presons i reunir-se amb les seves famílies, ells no podien tornar i tancar-se a casa. La seva llibertat va ser robada més que mai. I vaig sentir que havia d’agrair amb la recaptació a aquelles ONG que estaven fent alguna cosa pels animals dia rere dia. La LLIBERTAT robada que ara tots patim amb un punt en comú: en tots dos casos va ser creada per l’humà.
Així és que aquesta sèrie mostra la bellesa a través dels colors de la terra, la flora i la fauna. Però mostra la fortalesa de la natura a través de les lletres en negre, per ressorgir. La natura no ens necessita gens, mentre que l’humà sens dubte necessita la natura.
