Us presentem el nostre primer llibre per pintar: “Els Superpoders de l’Art de Brianda Fitz-James Stuart”. És el complement ideal del llibre il·lustrat “ Els Superpoders de l’Art”, editat per Mosquito Books en col·laboració amb Plom Gallery.
El llibre per pintar “ Els Superpoders de l’Art de Brianda Fitz-James Stuart” inclou il·lustracions inèdites de Brianda, que no apareixen al llibre de Mosquito Books. Per exemple, diferents elements molt reconeixibles d’obres de Warhol, Magritte, Dalí, Miró i Picasso. També, reinterpretacions de “La jove de la perla”, de Vermeer, i de “La gran Odalisca”, d’ Ingres. I un espectacular estampat en què es combinen figures pictòriques de sis segles diferents. 
Aprofitem la publicació del nostre flamant Coloring Book per xerrar una bona estona amb Pedro Calleja, autor del text dels Superpoderes de l’Art. Una història desordenada”, el llibre il·lustrat per Brianda Fitz-James Stuart i publicat per Mosquit Books en col·laboració amb Plom Gallery.
Brianda, una artista del segle XXI
PLOM: Què és “Els Superpoders de l’Art”? PERE: Un passeig per la Història de l’Art. Un viatge a través del temps. El viatge abraça 6 segles, des del segle XV al segle XX. No és un viatge ordenat, lineal, sinó que anem fent salts d’un segle a un altre, d’un any a un altre. Durant el viatge, fem 12 parades i presentem 12 pintors consagrats amb les seves obres més conegudes. A cada parada, expliquem una història de ficció més o menys inspirada en fets reals. PLOM: Com et vas enredar en el projecte? PERE: Una bona tarda, Martha Zimmermann, de Plom Gallery, amb qui mantinc una amistat de gairebé 2 dècades ja, em va presentar Lluís Cassany i Mia Cassany, els responsables de l’editorial Mosquito Books. Em van explicar que volien publicar un llibre titulat “Història desordenada de l’Art”. Un llibre molt visual. Ja tenien les il·lustracions de Brianda Fitz James Stuart. Necessitaven un text que complementés aquestes imatges i ajudés el lector a entendre tota la proposta. PLOM: Què et va motivar a acceptar el repte d’escriure’l? PERE: Primer, les il·lustracions de Brianda: ingènues i descarades alhora. Amb un ‘no-sé-què’ avantguardista de principis del segle passat. A mig camí entre l’estampat per a teles, la il·lustració per a contes infantils i el disseny gràfic per a revistes fashion. Segon, el títol que tenien previst posar-lo al llibre: “Història desordenada de l’Art”. Suggerent. Trencador. Se’m va encendre la bombeta del cervell només escoltar-lo. 
Una Història Desordenada de la Màgia
PLOM: Al final, per què vas decidir escriure una història de ficció amb elements fantàstics? PEDRO: Em van entrar unes ganes tremendes de contar i explicar moltes coses: quina personalitat tenia cada artista, com era l’entorn on creaven les seves obres, quin tipus de sensacions provocaven amb el seu art, de quina manera l’art ens transforma i transforma el món on vivim, contra què o contra qui han de lluitar els artistes per poder continuar sent artistes. També m’interessava indagar en el concepte de ‘desordre’ com a ‘generador imprevisible’ de ‘passions culturals’. PLOM: El concepte de… ‘Què?’ PERE: (Riures) A veure, pensa en alguna cosa que t’apassioni. Per exemple, l’art cnttemporani, la música pop, la literatura francesa de finals del segle XIX… El que sigui! Doncs bé, per regla general, els éssers humans descobrim que alguna cosa ens apassiona per pura casualitat. Un bon dia ZAS! es produeix una fogonada. “Guau, això em commou!” –ens diem a nosaltres mateixos– “Vull més!!!”. Així, intuïtivament, iniciem un camí que ens porta a descobrir més coses que ens commouen en un mateix camp artístic. Però no les descobrim de manera ordenada, sinó desordenada. De Van Gogh passem a Goya, de Goya a Picasso, de Picasso a l’art primitiu africà, d’aquí a Warhol i al graffiti de carrer… “Els Superpoders de l’Art” és un llibre que fa salts en el temps, que obliga el lector a passar d’un artista del Renaixement a un del Postimpressionisme. És un desordre suggerent, que desperta la imaginació.
Els artistes són realment Superherois
PLOM: No és una mica infantil això de transformar artistes consagrats com Da Vinci o Van Gogh en superherois amb superpoders que s’enfronten a 2 arxienemics que volen destruir-ho tot? PERE: L’Art canvia les coses, les transforma, les converteix en una cosa diferent. No és un procés científic. És màgia. Són superpoders en acció. Leonardo Da Vinci era realment un geni de la ciència i de les arts. Edvard Munch mostrava als seus quadres el nostre jo interior, les emocions en brut, els traumes psicològics. Llegia les nostres ments. Frida Kahlo feia por de la brutalment sincera que era pintant els seus autoretrats. Tot hi era i continua sent pura veritat. No podeu mentir després de veure la seva obra. Els quadres de Van Gogh ens ensenyen com és el món ‘de debò’: un món en constant canvi, viu, vertiginós, vibrant. Velázquez es va pintar a si mateix pintant “Las Meninas” i mirant les persones que miren el quadre. I si t’hi fixes bé, aquestes persones que miren el quadre (que som nosaltres mateixos disfressats de Rei i Reina d’Espanya) apareixen reflectides al mirall que hi ha pintat al fons de la pintura. És una genuïna trampa òptica i barroca. Velázquez tenia el superpoder de tancar-nos als seus quadres. No m’estic inventant res. Tots els artistes que surten al llibre actuen com haguessin actuat els de debò. 
Contra la Censura i l’Oblit, el Riure i la Creativitat
PLOM: Els ‘dolents’ del llibre són Lord Omega i Madame Res. PERE: Al principi, me’ls imagineu com a signes sense nom. Omega era “Ω”, la darrera lletra de l’alfabet grec. Res no era “∅”, el símbol matemàtic de Conjunt Buit. Era estrany, als editors no els convencia la idea, així que els vaig posar noms. Omega és de color negre. Res no és de color blanc. Representen, respectivament, la Censura i l’Oblit. A allò que es titlla ia allò que s’esborra. Vaig pensar que els enemics més grans de l’Art són, sens dubte, la censura i l’oblit. Al llibre estan descrits com els típics malvats de dibuix animat que sempre acaben apallissats per les circumstàncies. PLOM: Diries que “Els Superpoders de l’Art” és un llibre divertit? PERE: Sens dubte. Està escrit amb ganes de divertir-se. I també amb ganes d’encendre motorets imaginatius. No es fan servir paraules rares. Hi ha molts moments dacció. Patacons. Onomatopeies. Però els petits detalls biogràfics que apareixen repartits al llarg del text són autèntics. El llibre està compost per una introducció en què s’explica la premissa i es presenta a la parella de dolents. Aquesta introducció va seguida de 12 històries curtes. Una per artista. Cada història està ambientada en un segle diferent i serveix de complement a les il·lustracions a tota pàgina de Brianda, que, en realitat, és l’artista número 13. El llibre està pensat per devorar-lo amb els ulls. Jo només sóc qui s’encarrega que el lector no li falti de res. Que se senti a gust al mig de tant desordre. 
Regal educatiu, Llibre per pintar
PLOM: Segons la teva opinió, els llibres per a nens han de ser sempre educatius? PERE: Els ‘bons’ llibres per a nens són ‘sempre’ educatius, d’una manera o altra. Els ‘bons, bons, bons de veritat’ són els que ‘no semblen’ en absolut educatius. “Peter Pan”, “Alícia al País de les Meravelles”, “Una mica perdut”. El llibre que hem fet Brianda i jo és ‘tremendament educatiu’, però només si t’entestes que ho sigui: si et llegeixes tota la informació de les fitxes, si et fixes en els detalls geogràfics i cronològics inserits a les històries, si relaciones les il·lustracions de Brianda amb els superpoders de cada artista… Aprens munts de coses! En canvi, si el llegeixes sense arrufar les celles i amb el somriure posat, parant atenció només als cops de porra ia les frases amb espurna, potser no et serveix de gran ajuda per aprovar exàmens d’Història de l’Art, però segur que et millora el caràcter. O sigui, que sí, que segurament és un llibre amb superpoders educatius, en el més ampli i ‘supercalifragilisticespialidós’ sentit del terme. PLOM: Has escrit també els textos del llibre per pintar? PERE: Són frases molt curtes per animar els nens a pintar Obres Mestres com “El naixement de Venus”, de Botticelli, o la “Mona Lisa”, de Da Vinci. En aquest Llibre per pintar hem inclòs il·lustracions de Brianda que no apareixen a “Els Superpoders de l’Art”. Coses de Magritte, Warhol, Picasso, Miró, Dalí… És una edició limitada per a col·leccionistes. D’aquí uns anys valdrà un pastó. (Rialles)