Maria Potser és una figura de referència en el camp de l’anomenada Educació Segle XXI. Preocupada pels problemes que tenen ara mateix els professors per transmetre coneixement als alumnes, afirma que cal canviar els mètodes d’ensenyament. Segons la seva opinió, més important que el QUÈ volem ensenyar és el COM podem ensenyar-ho. Per això, ha desenvolupat 5 marcs dacció a partir dels quals els professors han de començar a construir dinàmiques densenyament i aprenentatge.
Les 5 microrevolucions
Ella anomena aquests 5 marcs amb la paraula xiripitiflàutica microrevolucions:
- Acceptar que allò que ensenyem no és el que els estudiants aprenen. Tingueu en compte l’inconscient de cada persona a l’hora de processar la informació.
- Canviar les dinàmiques de poder. Democratitzar les aules. Tan important és allò que el professor pugui ensenyar a l’alumne com allò que l’alumne pugui ensenyar al professor, o allò que els alumnes puguin aprendre els uns dels altres.
- Pensar amb el cos. Rehabilitar els espais daprenentatge. Repensar els temps de feina. Viure al lloc on s’aprèn.
- Passar del simulacre de lestudi a lexperiència daprenentatge. Unir el concepte de plaer al concepte desforç.
- Deixar davaluar i passar a investigar. Prescindir dels exàmens. Trobar noves maneres de representar l’aprenentatge.
Calidoscopi, de Pablo Salvatge. Pòster 50×70. A la SHOP. A dalt: Dreams, d’ Ana Truan. Original 23×15. A la SHOP.
La revolució de la rEDUvolution
Un altre terme inventat per Maria Potser, i que està generant corrents de simpatia a tot el món, és el de rEDUvolution, en què es combina la revolució amb l’educació. Com a coordinadora de l’ Escola d’Educació Disruptiva Fundació Telefònica des del 2013, Maria fa xerrades i organitza trobades entre pedagogs i mares/pares per fomentar canvis i generar diàleg. Maria també és sòcia fundadora del col·lectiu Pedagogia Invisibles, creat el 2008, a través del qual aborda i posa en marxa projectes relacionats amb l’art i la pedagogia, com l’ Escola Art Thinking.
Mario, de Pablo Rueda (Pintachán). Pòster 30×42. A la SHOP.
L’art i el pensament crític
En una entrevista publicada a la pàgina web Realinfluencers, María Acaso afirma que el pensament crític ha desaparegut de les escoles. “Desenvolupar el pensament crític i, en especial, el pensament crític visual, és una de les metes més importants de qualsevol institució educativa”, assegura Maria. “Les arts han estat pràcticament aniquilades del sistema educatiu espanyol –continua Maria–. Una societat que ha desproveït nens i joves del coneixement sobre els llenguatges que més consumeixen (llenguatge audiovisual), és una societat cega en tots els sentits”.
“Qualsevol docent, tant de l’àmbit formal com del no formal, qualsevol mare o pare, qualsevol persona que es dediqui a educar, pot trobar a les arts elements per recuperar aquesta passió per pensar i per desenvolupar un pensament propi i emancipador”. MARIA ACASO “L’art incorpora tot allò que s’ha quedat al camí: el pensament divergent i crític, el plaer i la sorpresa, la capacitat d’apoderar a qui està generant aquest coneixement així com processos de treball en comunitat, lents i complexos” . MARIA ACASO
Fes una ullada a aquests 3 llibres de Maria Potser, són interessants: Art Thinking: com l’art pot transformar l’educació (Paidós), coescrit amb Clara Megías; rEDUvolution: fer la revolució a l’educació (Paidós), i Pedagogies invisibles: l’espai de l’aula com a discurs (Catarata), també coescrit amb Clara Megías.