En aquest text exclusiu per a PLOM, el publicista i comunicador exponencial Robert Artigau ens parla del valor que tenen els objectes artístics que ens acompanyen al llarg de la nostra vida.
El meu pare té una foto de Jorge Negrete al costat del seu llit, amb un marc senzill, recolzada a la tauleta de nit. Hi va haver un temps en què la tenia penjada, allà, al costat del llit. És una foto del que fos un dels actors més guapos del moment: del moment dels anys 40… En realitat el meu pare era massa petit per saber aleshores qui era aquest actor. Qui admirava de veritat l’aposta xerrada mexicana era la meva àvia Mercè.
Sense títol, de Maxi Luchini. A la nostra SHOP.
La màgia d?una foto signada per un artista
En una ocasió la meva àvia es va emportar el meu pare a veure una actuació de Jorge Negrete al Coliseum. A la sortida, el van esperar, i la meva àvia va llançar el seu fill darrere d’una foto que aquella superestrella li va dedicar amb un “Al meu amiguet Francisco Artigau. Negret”. La meva àvia gairebé es desmaia. Mentrestant, el meu pare devia sortir més aviat contrariat, però l’emoció que havia provocat aquella foto dedicada a la seva mare li va fer donar-li un valor especial. Fins on arriba la meva memòria, aquesta foto sempre hi ha estat. Ara ja molt descolorida i amb la dedicatòria amb prou feines visible.
Untitled, de Juan Díaz-Faez. A la nostra SHOP.
Aquestes petites coses que ens fan més grans
El meu pare em va ensenyar que els objectes que ens acompanyen diàriament, especialment aquells amb què compartim la nostra soledat i la nostra intimitat, acaben formant part de les nostres vides. Deixen de ser coses. Es converteixen en objectes que desprenen energia. Dir-ho vida potser és dramatitzar, però és cert que la seva presència ens reconforta, ens tranquil·litza, ens fan sentir bé. I quan no hi són, els estranyem. Gairebé com si fossin persones. L’art és una de les expressions principals d’aquesta relació afectiva amb el que és aparentment inanimat.
Ocells de paper, de Marta R. Gustems. A la nostra SHOP.
Objectes artístics que són motorets d’amor
Els colors, les textures, les formes, les figures esdevenen sensacions que percebem d’una manera més o menys conscient. I les obres cobren significat, ens evoquen records de moments que vivim, de gent amb qui associem aquestes obres. Amb allò que signifiquen o amb allò que ens van explicar que significarien. Si les obres dels artistes no formen part de les nostres vides, l’art i l’emoció que l’artista intentava expressar i traslladar s’esvaeix, es dilueix, mor. Si abracem aquestes peces i les fem les nostres, la nostra emoció se suma a la de l’artista i se’n genera una de nova que es pot traslladar a altres persones per continuar mutant i emocionant indefinidament
Robert Artigau és publicista i comunicador exponencial. El seu pare Francesc Artigau és artista i li ha transmès l’amor per l’art com una cosa quotidiana, allunyada dels museus, dels crítics… L’art com una experiència íntima.
Amunt, Sense títol, de Maxi Luchini. Pòster signat. A la SHOP.
