Pintachan: una entrevista amb gust de regalèssia

Comencem la setmana entrevistant Pintachan, un dels nostres il·lustadors i dissenyadors gràfics favorits. Ens encanta el seu estil entre naïf, Pop, colorista i ultrareferencial.

PLOM: Com s’escriu el teu nom? Pintachan, Pintatxan o Pinta Chan?

PINTACHAN: La veritat és que al principi vaig pensar a dir- me Pintamás però la sort va voler que el domini estigués ocupat per una empresa de reformes. Em vaig quedar amb la part de “pintar” i li vaig afegir allò de “chan”, que és el sufix que utilitzen al Japó per trucar afectuosament als nens. Així que suposo que és Pintachan, tot plegat i sense titlla.

El petit Pintachan

PLOM: Dibuixaves de nen? Quan vas començar a dibuixar?

PINTACHAN: Sí, dibuixava. Crec que com qualsevol nen, encara que els meus dibuixos no eren precisament els que penjava la professora a la paret de classe. El que més m’agradava era dibuixar personatges de còmics usant paper de calc. Ara em sona gairebé prehistòric!

PINTACHAN: Això de començar a dibuixar més seriosament em va venir molt més tard. Fa 20 anys els ensenyaments artístics eren molt diferents i el meu jo adolescent no creia que algú es podia guanyar la vida dibuixant sense ser Picasso. Em vaig matricular a Biologia a la universitat i quan vaig acabar no em veia treballant en un laboratori. Pel bé de la humanitat, intentant evitar grans catàstrofes que podia haver causat envoltat de materials inflamables, vaig aparcar els tubs d’assaig i vaig donar una oportunitat als pinzells.

PLOM: Qui et va introduir al món de l’art? Alguna persona especialment?

PINTACHAN: Suposo que això de l’art és una cosa que et va enganxant a poc a poc: un llibre, una pel·lícula… Encara que jo em considero només un espectador. El meu aspecte és dibuixar. Els llibres il·lustrats sempre m’han cridat l’atenció des que era molt petit. Quan acompanyava el meu pare a les llibreries podia passar-me hores a la secció infantil, fullejant llibres de Richard Scarry o Alain Grée. Sempre m’emportava un parell a casa. Encara n’hi ha alguns a les prestatgeries del meu estudi.

Juan José no és Sant Josep

PLOM: Explica’ns una mica de la teva infància en relació amb el món de l’art.

PINTACHAN: Et puc explicar la història de què podríem dir que va ser la meva primera comissió. Quan tenia 6 anys vaig començar l’EGB a un col·legi de capellans. La majoria dels meus companys estaven versats en la matèria però, per mi, allò de la religió era terreny desconegut. Un dels primers dies de classe em van demanar que fes un dibuix de Sant Josep i jo me’l vaig prendre molt de debò. L’endemà vaig lliurar la feina al meu professor i, per la cara, vaig entendre que no era el que esperava. Jo havia dibuixat Joan Josep, un defensa del Cadis de l’època!

PLOM: Creus als Superpoders de l’Art?

PINTACHAN: És clar! L’art és màgic per a tothom que s’hi acosta. És capaç d’emocionar, ens ajuda a descobrir-nos nosaltres mateixos, ens convida a visitar mons imaginaris creats per altres persones. Crec que descobreixes els superpoders de l’art quan t’oblides de tot allò que t’han explicat, de què se suposa que t’ha d’agradar, i simplement mires o escoltes. Jo tinc dos nens i amb ells tot es veu molt més clar. No hi ha prejudicis. Només gaudeixen o no.

Pintachan té 2 Superpoders de l’Art

PLOM: Quin és el teu Superpoder?

PINTACHAN: Tinc dos, la veritat. El primer és que sóc molt tossuda, que és una cosa bona i dolenta alhora, com gairebé tot a la vida. La part bona és que quan començo alguna cosa, no paro fins que ho acabo i considero que el resultat és acceptable (encara que sempre es pot millorar). La part dolenta, millor no te la dic… Centrem-nos en les coses bones. El meu altre superpoder és que tinc molta facilitat per recordar cares. És una cosa que em resulta molt útil a l’hora de treballar perquè la majoria dels meus projectes es basen a crear personatges, així que sempre trobo inspiració.

PLOM: Quan i com t’agrada treballar?

PINTACHAN: Treballo sempre al meu estudi. Sóc “planta d’interior”. Comparteixo l’espai amb la meva noia, que es dedica a la cal·ligrafia, i també amb els meus fills, que fan els deures i dibuixen a la taula del costat. Vam decidir muntar un espai per a tota la família, ja que hi vam passar molt de temps.

PINTACHAN: A l’hora de treballar no sóc gaire d’horaris, més aviat de períodes molt intensius que vaig alternant amb dies de descans. Quan estic immers en un projecte treballo moltes hores seguides, totes les que em permet la meva vida familiar. Des de molt aviat (començo a treballar a les 7) fins que els nens ja són al llit. Les darreres hores del dia solen ser molt productives. Mentre treballo m’agrada escoltar música o podcasts, no m’agrada el silenci absolut.

Llenguatge infantil, idees adultes

PLOM: En què estàs treballant ara mateix?

PINTACHAN: Estic il·lustrant una col·lecció de llibres infantils en què els protagonistes són bandes o solistes icònics de la música pop. Sembla un tòpic, però és l’encàrrec somiat.

PLOM: Creus que algunes de les teves obres poden agradar més als infants que als adults? Per què?

PINTACHAN: Sí, estic segur que és així. Les formes senzilles, els colors alegres, el tipus de personatges que dibuixen… Formen part d’un llenguatge que els nens entenen perfectament. Els projectes dedicats a nens són alguns dels que m’han donat més alegries a nivell professional. Crec que aquest llenguatge infantil també ajuda a fer més digeribles algunes idees una mica més adultes.

Els nens són els millors crítics

PLOM: Què us interessa més: l’opinió d’un crític influent o la d’un nen de 8 anys?

PINTACHAN: No he estat mai en contacte amb cap crític influent, ni tan sols crec que cap crític influent s’hagi molestat mai a criticar alguna de les meves il·lustracions, encara que per descomptat que m’interessaria la seva opinió. Els nens són molt crítics, saben si alguna cosa els agrada o no, i la seva opinió és molt valuosa, no està condicionada o almenys no ho hauria d’estar. M’agrada saber què pensen. Els meus fills m’aconsellen tot el temps, encara que no sempre els en faig cas, la veritat.

PLOM: Què opines de PLOM Gallery?

PINTACHAN: Doncs em sembla un projecte fantàstic! Un espai per a l’art creat especialment per als infants. Tant de bo n’hi hagués més. És un projecte preciós. El món necessita moltes PLOM Galleries.

L’il·lustrador i dissenyador gràfic Pintachan va néixer a Sevilla. El seu nom veritable és Pablo Rueda.

Abans d’instal·lar-se a Gijón amb la família, Pintachan va viure a Madrid i Barcelona. Col·lecciona llibres il·lustrats per a nens, li agraden les pel·lícules antigues de ciència ficció i adora la regalèssia.

Entre els seus clients hi ha Hachette, The Telegraph, Samsung, Lidl, Galison, Kingdom Peaceable, Scholastic, McDonald’s, Monocle Magazine i l’Ajuntament de París.