“Sister” Corita Kent
Corita Kent, ( 1918-1986 ) va néixer a Iowa com Elizabeth Kent però va ser sempre coneguda com a Germana Mary Corita Kent. Kent va néixer al si d’una família catòlica que va decidir traslladar-se a Califòrnia quan ella tenia 5 anys. Es va convertir en monja quan tenia 18 anys, unint-se al Col·legi de les Germanes d’Immaculat Cor, on va estar durant 30 anys. A més de convent, el recinte incloïa una escola privada i una universitat on s’ensenyaven tota mena de matèries. Va ser en aquesta escola on Corita va començar com a artista, realitzant els seus estudis tant de Belles Arts com a Història de l’Art.
Durant els anys que va romandre a l’IHC, va passar la major part del temps com a professora. Kent sempre va mantenir un punt de vista avançat per a l’època, amb visió de futur. A les seves classes van assistir molts alumnes que després van ser importants dissenyadors i artistes, i va tenir amistat amb el matrimoni Eames, amb Alfred Hitchcock o John Cage. Les seves classes es van fer molt populars i arribaven alumnes de tot arreu per rebre les seves classes. La seva manera d’inspirar els alumnes no era posar com a exemples els grans corrents artístics, sinó més aviat utilitzar el llenguatge del poble per poder transformar la societat, ser crítics i actuar. Va elaborar les “Deu regles per a estudiants i mestres” i va proposar una nova manera de mirar i observar el món a través del seu “descobridor” que podia ser un marc de diapositives de 35 mm o un quadradet de cartró amb una finestra retallada: tracta d’un dispositiu que fa exactament el mateix que la lent o el visor de la càmera: ajuda a treure les coses del seu context, ens permet veure pel sol fet de mirar i incrementa la nostra capacitat d’observar amb rapidesa i de prendre decisions”
Corita creava les seves obres en paper amb la tècnica de la serigrafia, feia servir colors cridaners i missatges per cridar l’atenció inspirats en el llenguatge publicitari, un estil fàcil d’entendre amb la idea d’arribar al màxim de persones possible. Va difondre passatges de la Bíblia a manera de colorits eslògans en contra de la guerra, i va organitzar celebracions artístiques de caràcter social. El 1967 va aparèixer a la portada de Newsweek amb el titular “La monja es fa moderna”. Aquell mateix any, les altes esferes eclesiàstiques de Los Angeles, el van “obligar” a deixa l’ordre, i ella i el 90% de les religioses de la congregació, impulsades per la superiora Anita Caspary, van seguir l’exemple de Corita i van penjar els seus hàbits .
Corita Kent es va traslladar a Boston per seguir amb la seva carrera artística. Va continuar desenvolupant-se i guanyant-se l’admiració del món de l’art, encara que el seu nom no es va fer tan popular fora del cercle intel·lectual com el d’Andy Warhol. El 1974 va ser diagnosticada de càncer. La malaltia i el canvi que havia patit la seva vida van fer que la seva obra, sense perdre color, es fes més tranquil·la. Les inspiracions ja no venien tant de la cultura pop, sinó de la natura que passa a ésser la seva font d’inspiració. Les seves creacions més importants d’aquesta nova fase són dues: D’una banda, la decoració del dipòsit de Keyspan a Boston, que va pintar de blanc amb grans pinzellades de colors a manera d’arc de Sant Martí (Rainbow Swash, 1971). I de l’altra, el segell que va crear per a la col·lecció Love del servei postal dels Estats Units el 1985. Corita Kent va morir el 1986 a Boston.
Actualment, la seva obra es pot veure a museus d’art contemporani com el MoMa o el Met, i també al seu propi museu a Los Angeles. Els missatges que ella intentava transmetre sobre esperança i amor segueixen sent missatges que la gent vol escoltar” segons explica el director del Corita Art Center. “La nostra societat és possiblement tan caòtica com la dècada de 1960, quan ella feia aquestes impressions, per això la gent encara necessita la feina. I crec que això continua sent tan rellevant avui com ho era fa 40 o 50 anys”.
