Vanessa Linares: l’entrevista encantada

Entrevistem Vanessa Linares, il·lustradora i pintora, dissenyadora gràfica i superdona. Una artista amb Superpoders. Inimitable i inspiradora.

L’obra de Vanessa Linares és íntima, tendra, innocent, però de vegades també inquietant. Els seus “guspirus” d’ulls grans són presents a la major part de les seves pintures i aquarel·les. De totes les mides, de tots els colors. De vegades, ens semblen humans; altres vegades, no sabríem definir-los. En tot cas, la seva obra ens encanta perquè ens fa somiar, viatjar i perdre’ns en aquests boscos preciosos.

PLOM: Dibuixaves de nena? Quan vas començar a dibuixar?

VANESSA: Era tan petita que ni me’n recordo. Tinc 5 germans grans i hi havia tant enrenou a casa que dibuixar era la manera de crear el meu propi món. Com que no tenia habitació pròpia, dibuixar era la manera de construir el meu propi espai.

Del Cuirassat Potemkin als rotus Carioca…

PLOM: Qui et va introduir al món de l’art? Alguna persona especialment?

VANESSA: Al meu pare sempre li va agradar que jo pintés i m’expressés amb els meus retoladors. I el meu professor Enrique, de primer de BUP, va ser la persona que em va empènyer a fer la carrera de Belles Arts. El meu primer quadre ho vaig fer a classe de dibuix mentre els altres feien exercicis. Vaig pintar la meva visió de les escalinates d’Odessa de la pel·lícula El cuirassat Potemkin. El meu profe era molt racionalista i molt rus per a tot, i jo, tot al contrari (Rialles).

PLOM: Explica’ns una mica de la teva infància en relació amb el món de l’art.

VANESSA: De petit sempre em regalaven rotus Carioca, ceres Manley, llibretes per dibuixar. La meva mare tenia una botiga de roba a mida i jo sempre anava fent nines de tela enganxades amb zel perquè no sabia cosir. També feia les meves pròpies llibretes i, amb el meu germà Miquel, que ara és periodista, fèiem diaris i revistes. Ell escrivia i jo dibuixava.

VANESSA: Recordo que va ser important per anar al Museu Picasso ia una empresa d’estampació tèxtil. Vaig sentir que això era el que volia fer. Finalment, el somni s’està complint. Últimament, estic fent estampats a bosses i altres productes, i m’encanta.

Llegir còmics, veure pel·lis, vestir txachi…

PLOM: Creus als Superpoders de l’Art? Quan vas descobrir que l’art transforma el món i les persones?

VANESSA: Doncs jo crec que des de petita. Sempre m’he sentit més de gust en entorns culturals. És com que tot mola més si hi ha una història universal al darrere, una narració de la qual aprendre, una estètica gustosa. Penso que veure quadres, llegir còmics, veure pel·lis, vestir txachi: tot és important per viure més feliços i això ens fa millors persones.

PLOM: Quin és el teu Superpoder?

VANESSA: Jo diria que el meu superpoder és fer que els nens i nenes s’ho passin bé creant murals o collages. Es genera sempre un ambient de joia molt divertit. Tots som “guspirus” en aquell moment. També espero que els meus dibuixos i quadres facin sentir a gust i menys estrany, més connectat amb el món, a aquell que els mira.

PLOM: Quan i com t’agrada treballar?

VANESSA: M’agrada treballar amb música. Més de matí i tarda que de nit. A estones sola ia estones envoltada de gent, com quan era petita. No em molesta gaire l’enrenou. Com que estic entrenada, m’abstreixo força. Sóc força empanada i em resulta fàcil ficar-me al meu món. Pintar a l’aire lliure també és molt divertit. Pintar murals m’encanta, per això. Ah, els meus dos gats em miren quan pinto i de vegades no puc pintar a casa perquè em trepitgen les aquarel·les abans que estiguin seques i no mola.

Quan a un nen li agrada alguna cosa teva…

PLOM: En què estàs treballant ara mateix?

VANESSA: Treball en diversos projectes. A nivell disseny i il·lustració porto la imatge de la cooperativa de cotxes elèctrics Som Mobilat, els meus compis de coworking a Mataró. També porto la imatge i la programació de les Biblioteques de Gavà. Com a projectes que em fa molta il·lusió que surtin tinc: producció de motxilles amb la marca “guspirus”, ceràmica pintada a mà amb Rita Lugli, ceràmica feta en sèrie a Portugal, llibretes i agendes amb una fàbrica de Vilassar de Dalt, acabar de pintar una escola que vaig començar l’any passat… Ah, i una col·laboració amb el projecte “Jo també llegeixo” per a nens amb discapacitat intel·lectual.

PLOM: Creus que algunes de les teves obres poden agradar més als infants que als adults? Per què?

VANESSA: La meva obra està destinada a tot tipus de públic, però és cert que els guspirus es mouen en una línia molt minimalista de colors plans i intensos, amb línies i formes sinuoses, que sol atraure molt els nens.

PLOM: Què us interessa més: l’opinió d’un crític influent o la d’un nen de 8 anys?

VANESSA: M’interessa molt l’opinió d’un crític d’art, però quan a un nen li agrada alguna cosa teva i t’ho demostra… Això no té preu!

Vanessa Linares va néixer a Barcelona, ​​el 1976. Es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Va completar la seva formació a la Manchester Metropolitan University. Es va especialitzar en disseny gràfic. Pinta sobre llenç, sobre paper, sobre ceràmica i sobre murs de grans dimensions. La seva obra s’ha exposat a dotzenes de galeries de tot Espanya. I també a París.