Eren els 80, la bogeria dels 70 havia acabat i el món es recomponia amb la seva monotonia habitual. Una nit (bé, no sé si era de nit però ens ho imaginarem) el dissenyador i arquitecte italià Ettore Sottsass , va reunir dissenyadors i arquitectes de diverses nacionalitats als quals va proposar formar un grup de disseny que oferís un nou enfocament creatiu. Durant aquesta reunió va sonar la cançó de Bob Dylan “Stuck Inside of Mobile with the Memphis Blues Again” i d’aquí el nom d’aquest nou corrent estètic que no només va revolucionar la decoració, sinó que avui, 30 anys després, seguim veient reflectit a l’art, la moda i el disseny. Els components del grup Memphis defensaven abans que res l’ús de colors vius i superfícies decorades, l’assemblatge inusual de formes i materials: laminats, plàstics, vidre, marbre, metall, fusta… El seu estil és reconegut per ser disseny emocional; objectes, productes i serveis que es gaudeixen, que reporten plaer i diversió. En altres paraules, obres d’art.
La seva inspiració estava nodrida de quantitat de fonts, des d’influències clàssiques fins a altres moviments com l’Art Deco i el Pop Art, estils com el Kitsch dels 50 o els temes futuristes. 
El treball del grup Memphis s’ha descrit com a vibrant, excèntric i ornamental. El grup es va formar per trencar esquemes, la seva funció no era agradar, ells volien crear amb llibertat . Va ser concebut per ser un “capritx” que, com totes les modes, acabaria ràpid. El 1988 es dissoldria deixant-li el camí lliure a la tendència minimalista dels 90, per tornar a la serietat i racionalisme… Però d’això en parlarem un altre dia.