Miquel Barceló
Miquel Barceló és un dels creadors més destacats del panorama artístic contemporani. És pintor, ceramista, escultor i també il·lustrador i la seva obra es caracteritza per l’ús de la matèria, de l’empaste per crear relleus, de l’experimentació amb allò orgànic, i de la seva inspiració en la natura, el mar Mediterrani i els paisatges que han format part de la seva vida. Va néixer a Felanitx (Mallorca) el 1957. El seu interès per l’art procedeix de la seva mare que també va ser pintora. Amb 17 anys va fer un viatge a París en què va descobrir l’Art Brut a través d’artistes com Jean Dubuffet, un estil que el va impactar i va influir en les primeres obres. Altres artistes com Joan Miró o Antoni Tàpies, o els moviments artístics com l’expressionisme abstracte americà o “l’art povera” han estat també influències importantíssimes en el desenvolupament de la seva carrera artística. L’any 1974, va ingressar a l’Escola d’Arts decoratives de Palma de Mallorca, i posteriorment a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi a Barcelona encara que no va acabar els estudis. La seva formació autodidacta va ser decisiva: les lectures i l’estudi de pintors com Lucio Fontana, Mark Rotkho o Jackson Pollock van ser les seves influències més grans.
Va ser la seva participació a la Biennal de Sao Paulo ia la Documenta de Kassel VII a principis dels anys 80 el que va fer projectar la seva carrera malgrat la seva joventut, i els principals museus i galeries arreu del món van començar a interessar-se per la seva obra. També li van arribar molt aviat els premis, com el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1986) i posteriorment el Premi Príncep d’Astúries de les Arts (2003).
L’any 1988 realitza un viatge a l’Àfrica amb altres artistes però no torna sinó que decideix quedar-se per visitar diferents països. Aquest viatge suposa un punt d’inflexió tant en la seva carrera artística com a nivell personal, i decideix establir-hi l’estudi a més del que ja té a Mallorca i París. A Mali, els paisatges i els seus habitants són la inspiració per crear les seves pintures. A més, s’inicia també a la ceràmica gràcies a tot el que li ensenyen les dones que segueixen amb la tradició: pasturar fang, extreure’l de la muntanya, amassar, modelar. Segons explica, el seu inici amb aquesta tècnica va ser “per accident” quan el vent li impedia pintar sense que tot s’omplís de sorra. Des de llavors, ha creat més de 4.000 ceràmiques, que reprodueixen els seus temes i motius característics, com ara les formes i les imatges botàniques i zoològiques, tant del món rural com del marí.
Barceló ha creat també obres monumentals com la decoració de la capella del Santíssim a la catedral de Palma de Mallorca, on recrea els fruits de la terra i els fruits del mar, (2007) i també la Cúpula de la sala dels Drets Humans a la seu de les Nacions Unitat a Ginebra, on dóna forma a milers d’estalactites marines que en conjunt ens recorden a un gran mar universal ( 2008 ) Miquel Barceló continua desenvolupant la seva obra en els seus tres estudis de Mallorca, Mali i París: des de llibres il·lustrats fins als textos dels seus propis catàlegs i quaderns, escenografies per a òperes, performances, i participant en exposicions i retrospectives alhora que rebent premis i reconeixements.
