Aquí teniu el text sobre Pablo Picasso que va escriure Pedro Calleja per al llibre “Els Superpoders de l’Art” il·lustrat per Brianda Fitz-James Stuart. És un conte inèdit. No apareix al llibre. Un regalàs! En exclusiva per a PLOM.
Lord Omega i Madame Res viatgen al París de l’any 1937 amb ganes de trencar coses. Odien aquesta ciutat perquè està plena d’Obres d’Art. –Aquesta ciutat fa pudor a Art! –es queixa Res. –És la capital dels pintamones! –respon Omega. Un pintamones no és una persona que pinta mones, sinó un artista que dibuixa ninots. O, dit amb altres paraules, un artista que crea obres que fan una mica de riure de com són d’estranyes. Omega i Res pensen que el més pintamones de tots els pintamones de París és Pablo Picasso, un pintor tremendament original que ha inventat noves maneres de retratar la realitat. No entenen que s’hagi fet tan famós per pintar quadres on les persones tenen un ull a sobre de l’altre o el nas al lloc d’una orella. –Aquest Picasso és un barrut que es burla de la gent –afirma Omega. –Hem de donar-li una lliçó! –sentència Res.
Lluita cubista a l’atèlier
Picasso s’acaba de mudar a un estudi molt ampli, perquè està pintant un quadre gegant, de gairebé 8 metres de llarg i 3 metres i mig d’alçada. El tema del quadre és la guerra. S’inspira en un succés real: el bombardeig d’un poblet basc anomenat Guernica. Així es titula el quadre: Guernica.
“PICASSO GUERNICA”
Il·lustració original de Brianda Fitz-James Stuart
200 €
Omega i Res, sense parar atenció al pintor, es planten davant del quadre gegant i comencen a toquetejar-lo. Pablo Picasso els mira amb cara de pocs amics. –Podeu esborrar o tacar tot el que vulgueu –diu als dolents–. No m’importa. Sé que ho puc tornar a pintar tot quan em vingui de gust. L’Art veritable no és fora, sinó dins meu. Omega i Nada deixen de fer el que estan fent i s’acosten a l’artista amb cara de pocs amics. –Ah! Voleu baralla? Doncs baralla tindrem! –exclama Picasso arremangant-se la camisa blanca–. Però serà una baralla cubista.
L’Art transforma les persones
Picasso escampa una mica de pintura blanca al seu voltant. Quan la pintura entra en contacte amb Omega, Res i el mateix pintor, els 3 es converteixen en versions cubistes de si mateixos. Omega es transforma en un cavall amb el cos doblegat sobre ell mateix. Els braços de Res no es posen rígids i el seu cap gira 180 graus. A Picasso li creix la mà de pintar i els dits se l’inflen com a globus. Els dolents no controlen les formes geomètriques dels seus nous cossos. Intenten picar Picasso amb els punys i els peus, però l’únic que aconsegueixen és fer-se mal. Res rep coces d’Omega i Omega rep sopapos de Res. Plaf, plaf! 
“PICASSO”
Il·lustració original de Brianda Fitz-James Stuart
80 €
Mentrestant, rient a riallades, Picasso els dibuixa amb la seva poca cubista. –Retorna’ns els nostres cossos! –rellinxa Lord Omega. –Prometem no tornar-te a molestar –suplica Madame Omega. –Ha, ha, ha… –riu el pintor. Picasso segueix dibuixant-los una bona estona. Quan se sent satisfet del resultat, deixa que els dolents recuperin la seva forma original i se’n vagin per on han vingut. –A revoir.
